Pere Caldes “l'experiencia Baix Llobregat”.
Documento: Mamòria antifranquista del Baix Llobregat
Quan vaig trepitjar Cornellà per primera vegada
tenia 21 anys. Era setembre de 1970 i ja no me'n
mogué els 10 anys següents. Era l'època de la
vida en què un es fa plenament adult. El que vaig
viure ho considero tant important, que ara no em
puc imaginar a mi mateix sense “l'experiencia
Baix Llobregat”.
Abans del Baix Llobregat: Família sabadellenca
i Lluita Universitària
Havia nascut a Sabadell el desembre de 1948. El
pare feia de professor adjunt a l' Escola de
Comerç, a l' Escola d'Arts i Oficis i allà on calgués, en jornades de 12 hores, i
més, era la postguerra. La mare havia treballat d'administrativa des dels 16
anys fins que es casà. Els avis ja havien mort i a casa vivia amb les dues àvies
i una germana de la meva mare.
El meu pare, orfe de molt petit, pertanyia a una família petit burgesa de
Barcelona que “anava amenys”. La seva joventut de batxiller, laica però poc
inclinada als valors del republicanisme d'esquerres, es veié truncada per la
Guerra Civil: fou mobilitzat a la tristament famosa “Lleva del Biberó”. Poc abans
d' acabar la guerra, quan es trenca el front del Segre, el fan presoner.
Malgrat no tenir antecedents polítics, és reclòs a diversos camps de
concentració i després de pasar un hivern al de Miranda de Ebro, el Cos Mèdic
recomana que si no té antecedents ni denúncies, surti del camp per que pugui
morir a casa, encara no té 20 anys. Quan arriba a Barcelona, l' àvia malven tot
el patrimoni a canvi de menjar, medicines de contraban i atencions mèdiques,
però aconsegueix salvar el fill. Al cap de 3 anys, el pare ja havia acabat
Magisteri i trobà feina de professor a l'Acadèmia Cots de Sabadell. Una de les
alumnes era la meva mare.
La mare, tant per part del pare d'origen alacantí com de la mare sabadellenca
de soca-rel, era republicana i d' una família que tots estaven vinculats al Front
Popular: a Sabadell tenia tiets de la CNT-FAI, d'Esquerra Republicana, cosins
del PSUC, el pare afiliat a la UGT i membre de L'Associació Catalana de
Concerts de Pau Casals, a Penàliga (prop d'Alcoi) el tio Andrés, militant del
PCE, es Jutge Popular durant la guerra civil.... Així doncs, no vaig percebre la
repressió franquista directa contra els membres de casa meva. Però des que
tinc ús de raó, sabia que hi havia una Repressió en majúscules i sots-ratllat... l'
aire que es respirava era de supervivents entre els perdedors. L' àvia materna i
la mare eren bones narradores i els dissabtes, mentre feinejaven o quan s'
assentaven per repassar la roba, sovint es posaven a recordar coses de la