NÚM. 130
·
MAIG 2002
·
PREU: 1,05 €
Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya
3 de maig de 1977 - 3 de maig de 2002
25 anys de la legalització del PSUC
Militants i simpatitzants del PSUC van desfermar la seva alegria la nit del 3 de maig de 1977. Així ho van expressar davant la
seu del carrer Ciutat. Entre ells es pot veure Miguel Núñez, Gregori López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz (foto superior) i a
la mateixa plaça de Sant Jaume (foto inferior).
Ja podeu visitar
www.psuc.es
I
niciativa per Catalunya Verds ha volgut celebrar els 25
anys de la legalització del PSUC amb un acte públic a la
mateixa seu nacional d’ICV i Comitè Central del PSUC,
on es va celebrar la legalització el 3 de maig de 1977;
amb la presentació de la web del PSUC, que es pot con-
sultar a partir d’ara www.psuc.es i amb el número espe-
cial de Treball que teniu a les mans. Hem cregut oportú i neces-
sari celebrar els 25 anys amb les aportacions de persones que hi
van tenir un protagonisme destacat.
La legalització del PSUC i del PCE va ser un dels elements
rupturistes de la transició. El franquisme havia fet de l’antico-
munisme la seva raó de ser, de fet es continuava especulant, des-
prés de la mort de Franco, amb la possibilitat d’excloure els
comunistes del joc democràtic. Si el PCE i el PSUC no hagues-
sin participat a les primeres eleccions democràtiques aquestes
haguessin estat qüestionades, tant a Espanya com a Europa. La
legalització de les forces que d’una manera més ferma i constant
es van oposar al franquisme, i que gaudien per aquet fet d’una
enorme legitimitat social, es van convertir en la mesura de la
sinceritat del canvi democràtic.
La legalització també va tenir el seu cost polític i simbòlic
pel PSUC i el PCE, l’acceptació de la monarquia i de la bande-
ra monàrquica. El canvi polític no es produïa tal i com s’havia
desitjat i previst, la correlació de forces a la societat espanyola
no ho feia possible. L’anomenada transició no hagués estat el
mateix sense la lluita dels comunistes, la seva lluita va fer pos-
sible el règim democràtic i constitucional tal i com avui el conei-
xem. Sens dubte el resultat final hagués estat diferent, en termes
de conquestes democràtiques, si el PCE i el PSUC no haguessin
estat legalitzat o si s’haguessin exclòs per decisió pròpia d’a-
quell procés.
L’arrelament del PSUC a Catalunya va permetre als comu-
nistes ser la força més votada les eleccions del 15 de juny de
1977, doncs els socialistes anaven en coalició. El panorama
polític català estava clarament dominat per les esquerres, a
Catalunya es vivia un ambient rupturista que explica el retorn
del president Tarradelles, la recuperació de l’Estatut. El Govern
de Madrid i de la dreta catalana van fer tots els possibles per evi-
tar que Catalunya es consolidés com la taca roja.
L’editorial de Treball, de 2 de maig expressava d’aquesta
manera l’alegria per la legalització: “Proclamem la recuperació
del nostre dret a l’existència legal. Partidaris de la reconciliació
entre tots els catalans i tots els espanyols, volem contribuir a
enterrar definitivament la guerra civil i a guanyar plenament les
llibertats polítiques i nacionals. Durament discriminats, il·legals
fins avui , exigim la fi de les discriminacions i de les il·legalitats
d’altres. Des de la llibertat d’acció difícilment conquerida, man-
tenim ben enlaire la bandera de l’amnistia i de la llibertat dels
qui resten encara a les presons víctimes de l’arbitrarietat i la
repressió. Profundament arrelats en el poble, proclamem en veu
alta el dret de Catalunya a l’autonomia i l’autogovern. Fidels a
la nostra inequívoca voluntat unitària , manifestem el reconei-
xement al conjunt de l’oposició catalana per la seva defensa del
nostre dret a la legalitat i refermem la nostra disposició a man-
tenir i reforçar la unitat per tal d’aconseguir, en un clima de
civisme i convivència, la culminació del procés democràtic”. ■
treball
L A R E V I S T A D ’ I N I C I A T I V A P E R C A T A L U N Y A - V E R D S